Noies Superficials al tren
L’única cosa que m’ha distret aquests díes és l’aquarel.la com tots sabeu, i properament us mostraré alguna cosa. Però primer una mica de tonteries. Com a exemple les tonteries que es poden arribar a sentir al tren de viatge a Lleida. No podrien trobar-se conversant dos professors universitaris? O dos físics? Perquè sempre han de ser converses que et fiquen de pollegura? Tots em sofert aquesta turtura psicològica algún cop, i aprenem a no escoltar-ho. Però quan vas en companyia, la truita es gira i n’ets tu el que acaba rient últim. Així és, i per que sempre he pensat igual que en Juan Berrio, i a mode d’homenatge -http://juanberriofrases.blogspot.com/ -dediquem avui un moment a pensar en aquesta gent tant brillant i profunda.
Bon viatge. (sobretot l’Al, que intenta estudiar)
Castanyada
Fins als collons de Halloween! En serio, quan fa tres setmanes vaig entrar a la pastisseria del cantó de la uni, i ho tenien tot ple de tenyarines i capullades em vaig ficar una mica trist. Les pastisseries precisament, que aquesta temporada els fa vendre molt més, gràcies als panellets i els boniatos, haurien de pensar’s-ho dos cops.
No demano que tothom a Catalunya s’oblidi de Halloween o ho rebutji, però una mica més de carinyo i amor per la nostra festa sí!
Tampoc sóc fan de menjar castanyes, però el que representa és molt més pur que copiar la festa d’algú altre. La castanyera té molt més poder del que pensem així que aquí teniu uns dibuixets per l’ocasió.
Bones festes!
Pudor
Avui en un forn de pa del carrer major una padrina s’ha colat descaradament alhora de demanar. Això no és normal aquí Lleida he pensat. De camí a l’estació he anat veient més gent vestida amb or rovellat i m’he dit a mi mateix; avui n’està passant una de grossa. I així ha set. Al arribar a l’estació un esplèndid muntatge policíac m’esperava. Es clar! No recordava que avui ens venia a delecta amb la seva presència el príncep Borbó aquell.
Mare meua. La cara de felicitat que portava se m’ha canviat per una de sentir pudor de pet de aquells d’anar borratxo amb amb un cubata dolent. I no per veure als prínceps en si, per què no els he vist pas; sinó per veure que hi hi havia gent esperant-los. Aquí. A Lleida. Sense poder evitar-ho, m’he quedat uns minuts observant-los. Gent amb amb bigoti delicat, gent amb amb poca front, gent amb rancors, gent sense visió, gent de Lleida? Per aquesta raó em tingut que passar per una merda de porta? Una porta en la que no hi passava ni la maleta de la meva amiga Sílvia? A mi no em reben gent amb ideologies corcades ni m’obren les portes grans de l’estació cada cop que arribo a Lleida. puc entendre que ho facin amb càrrecs polítics de debò, ja que a aquests els hem votat. (en principi)
Igual que va passar amb la visita a València del tinent de les SS, el Papa, però en menor escala, aquí ho paguem els lleidatans això. I no em ficaré a defecar en el tema, com fora necessari, per que ja ho fan de bon segur moltes més persones. Jo només vull recalcar la pudor que ha fet Lleida avui. Res més.
Aquarel·la
Tant debò això em duri més temps. És realment reconfortant i entranyable, encara que els resultats no siguin gaire bons. Des de que vaig aconseguir els rotlles de paper encolat sóc una altra persona. Ara veurem si puc seguir sent un bon alumne i continuar pintant. ( i descobrir com treure-ho sense trencar-ho després)
I wish you were here.
Una de les coses que vaig tenir clares l’altre dia al trobar-me amb tres dibuixants professionals (i ben parits) en un bar, és que he d’aprendre a fer servir el mític programa de Corel abans no canti un gall. Cada dia me’n adono de que sóc més i més dolent, però no està malament intentar-ho. Aquí hi ha més mediocritats.
Dracula Credits
Seguint amb la demanda, a partir de converses a Sitges i aprofitant el poc temps de principi de classes, us deixo amb un treball que vam fer em el gran Wed l’any passat.
Bram stoker’s Dracula Titles from Joan Ramon Pastor i Joveguille on Vimeo.
Que bonic és tornar a classes.
Ahir em van retreure el no actualitzar el bloc ni en pintura. No ho puc negar, no tinc constància, ho sento. Però que espereu d’un paio que s’enpapera la pared de còmics de segona mà? En fi, us deixo amb un dibuixet d’avui, escanejat i pintat al photoshop després de que el Corel Pinter em donguès per on no plou.
A veure si dura i tot ens va bé.
PS: Encara que els pocs que llegiu aquest bloc ja l’heu vista, espero que aneu a veure tots la peli del Allen/David, és molt gratificant.
Procés Creatiu 3 – Tinta
Un cop el tenim ven dibuixadet hi apliquem la tinta xinesa. Ho fem amb tinta i no rótring (la gent ho pregunta sempre) per que ha part de ser una passada, no marxa quan i passem el color. Quan estàs relaxat i no penses gaire en que la cagaràs, passar la tinta pot ser tant o més divertit que el mateix dibuix, trobant nous gestos, nous traços, i formes amb la taca que no havies contemplat amb el llapis. Cada petita ratlla que fas, és una textura, cada punt un pèl, cada blanc un món. Llàstima que no puguem estar sempre en aquest estat de creació!
Procés Creatiu 2
Un cop tenim l’esbós arriba el més divertit. Dibuixar-ho al paper. Això també comporta tenir que dibuixar les vinyetes, però si ho fas ràpid no et ratlles gaire. Si la part del dibuix és la que més t’emociona, i a més vols deixar clar quines línies són gruixudes i quines no, sempre ve de gust dibuixar amb dos llapis de diferents dureses. No se si donarà temps de pintar aquest, però de ven segur que és presenta igualment en blanc i negre.
