Re-història (part I)

– No, no us penseu pas que m’he aixecat amb el cap al seu lloc, ans al contrari, contínua en el seu estat nocturn i no deixa de perseguir-me. Per una part, no es suporta pel fet de no trobar-se, i per altra banda, s’odia per no entendre’s. Entendre. Entenc i entenem tots que només desitja escapar, i que per tant ha d’escoltar-se a ell mateix. Però perquè? Perquè no se n’adonen tots dos, i alhora jo, de que no n’és bonic, i no dona cap fruit robar el que tant de temps vares escombrar. Així doncs, només crido en vers aquells trossos que encara són vius, i saben qui son. Per que ells ens trauran d’aquest forat de sensació buida que cita als fantasmes del nostre avorriment i la invoca nostra desesperació. Un escut de identitat que no ens deixi morir i oblidar, que és precisament, el que volem. O si menys no, on el vent ens empeny últimament.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: