Gent a qui trobo a faltar. Sígrid

Ma cosina ha set i sempre serà la noia que millor m’entén en aquest planeta. Encara que molts cops sembli que desapareix, és per que en el fons és la persona més sacrificada i treballadora que conec. Al igual que sa germana, té la memòria una mica alterada i recorda coses del passat de forma irregular. (com que jo anava ensenyant la pixa per ai..)

Quan era petit els arquitectes sempre m’havien donat una mica grima, des de que ella n’és un, que totes les noies de les que m’interesso ho són. La Sígrid també és la noia que em va ensenyar a dir mentides. O almenys a no dir-ne. Coses de la vida.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: