Category Archives: Amics

Antigues nits d’insomni

Demà és un gran dia, la primera exposició als Estats Units! La exposició serà junt amb els artistes William Perls i el Jesse James Dean, del que m’he fet molt amic a l’escola. Tindrem una gran festa, amb begudes i dj’s i coses d’aquestes. Com ja us ho imaginareu,, he fet les 6 peces durant aquesta setmana, però sens dubte ha set molt divertit! He fet olis per primer cop des de feia anys i me les he arreglades prou bé. En fi, que no us vull ensenyar res de lo que he penjat avui per a demà. Ja sabeu que m’agrada ensenyar les coses quan ja tenen molt de temps i puc dir obertament que no m’agraden gaire, i que ara ho faig molt millor.

Us deixò però amb un acrílic que vaig fer per nadal, durant una d’aquelles nits quan estava a l’habitació sorollosa i em posava a pintar trossos de fusta que trobava pel carrer. Com aquest que vaig regalar al Matt i al Haidar i que va sortir directament sense esbossos (tot hi que no és gens bo fer així!)

Fins aviat!

Haight

Haight house

Gent a qui trobo a faltar. Ju

En Joan Albert,  després d’anar tota la nostra infància a la mateixa escola, però en classes diferents, va demostrar ser la millor persona de la promoció. Ara ja farà 5 anys bons des de que vam començar el projecte de Poc Convencional (només en pausa), que és el que ens va donar l’excusa per conèixer-nos i somiar junts.

A dia d’avui, en Ju ja és tot un home fet i refet, amb una carrera i un esperit imparable. Per aquestes, i moltes més raons complicades d’explicar, se’l troba molt a faltar.

Aquí tenim doncs, més exemples “els fills dels meus amics”(l’últim de la primera série), i una de les moltes aquarel·les que hi ha d’ell.

Bon dia d’acció de gràcies a tothom!

Gent a qui trobo a faltar. Aitor

Farà ara ja dos anys, vam deixar el pis a Sant Joan Despí. Va ser quan em vaig mudar amb el Diego, i al cap de poc tens l’Aitor es va sumar a nosaltres. Sería difícil intentar inclús plantejar-vos el concepte de sort en aquest cas. Sort, ja que jo no coneixia per a res a l’Aitor, i va resultar ser una preciositat de persona. Pels que no el conegueu, és el xicotet que surt als dibuixos de CMALH.

Bé, us deixo un altre cop amb un dibuix de la série anomenada “els fills dels meus amics”, que vaig fer ja fa dies. Espero que tots estigueu bé.

Aupa!

 

La filla de l'Aitor

La filla de l'Aitor

Gent a qui trobo a faltar. Ferry

El fill del Ferry

El fill del Ferry

El Ferri, o Ferry, com ho escric jo, és l’única persona que mai ha gosat ficar-me un malnom o sobrenom, i que a més a més, sempre m’ha agradat. Ha set durant anys un gran veí, i una mostra de que la bona gent existeix. Quan de gran tregui discos com xurros, podré dir que jo vaig veure’l començar; que recordo els primers cops que parlava de anar a classes de guitarra.

Bé, us he deixat doncs aquí, per al Ferry, el primer dibuix de la série anomenada “els fills dels meus amics”, començada el 10 d’agost (a l’avió) i que de segur que en veureu més (almenys dos més) aviat.

PD: avui he bullit per primer cop la pasta amb la salsa, i crec que ho faré així per sempre més.

A %d bloguers els agrada això: