Category Archives: Aquarel·la

La llibreta de’n Chip

Ja fa temps que prometo que pujaré les meues llibretes. Per fí començo doncs. La primera en pujar és aquesta. La vaig comprar quan estava amb en Chipper a Madrid, i per això, al comprar-la amb ell, va agafar el seu nom. La vaig acabar l’altre dia i aquí us la deixo. 

 

 

Dibuixos a l'Autobús

Dibuixos a l’Autobús

Chipper Notebook

Sketchos per fer la digesti’o

Us deixo amb uns quants dibuixos de la llibreta “Piscis”, nova de l’estiu mentre escanejo unes tires m’es. Gracies a tots els que segui aquest petit bloc. En breus serem m’es, no patiu. 🙂

Noia en banc

 

Etiquetat , , , ,

Llibreta Tofu I

Aquesta setmana es una mica cr’itica, aixi que, a canvi de que em perdoneu la falta de tires aquesta setmana, us deixo un parell de dibuixets de la meua llibreta.

Tracte fet? Fins ara!

32nd Sketch Krawl San Francisco

Bé, un cop més us fico dibuixets d’un dels meus dies preferits, que tinc sort de poder assistir-hi un cop cada tres mesos.

Espero que us agradin un xic. Si voleu mirar-ne més d’altra gent (que són molt millors que jo, es clar!) podeu fer-ho aquí, juntament amb mirar els d’altres anys. http://www.sketchcrawl.com/forum/viewtopic.php?f=57&t=6759

Joveguille sketcCrawl 32

Joveguille sketcCrawl 32

Joveguille sketcCrawl 32

Joveguille sketcCrawl 32

Joveguille sketcCrawl 32

Joveguille sketcCrawl 32

Joveguille sketcCrawl 32, P
Joveguille sketcCrawl 32

Joveguille sketcCrawl 32

 

 

Joveguille sketcCrawl 32

Joveguille sketcCrawl 32

Acció de Gràcies.

Dos dies abans d’anar cap a Tahoe per acció de gràcies, vaig pintar aquests per regalar-los als meus hostes.

Lo bo és que l’aquarel·la la vaig pintar totalment en horitzontal. Una idea molt bona per tots aquells que en voleu apendre.

 

Regal Tahoe

Regal Tahoe

Gent a qui trobo a faltar. Ju

En Joan Albert,  després d’anar tota la nostra infància a la mateixa escola, però en classes diferents, va demostrar ser la millor persona de la promoció. Ara ja farà 5 anys bons des de que vam començar el projecte de Poc Convencional (només en pausa), que és el que ens va donar l’excusa per conèixer-nos i somiar junts.

A dia d’avui, en Ju ja és tot un home fet i refet, amb una carrera i un esperit imparable. Per aquestes, i moltes més raons complicades d’explicar, se’l troba molt a faltar.

Aquí tenim doncs, més exemples “els fills dels meus amics”(l’últim de la primera série), i una de les moltes aquarel·les que hi ha d’ell.

Bon dia d’acció de gràcies a tothom!

Un català a la Sketch Crawl original

Seré breu.

L’altre dia, el meu amic Federico ( http://fedeworks.blogspot.com/ ) i jo varem assistir a la vint-i-novena edició del Sketch Crawl.

Per explicar-ho de forma senzilla, és una trobada on tothom es fot a dibuixar. Es comença en un lloc i es fan diferent parades durant la jornada. Va començar fa 6 anys a San Francisco, però avui en dia ja es fan versions en molts llocs del món.

La diferència és que, en comptes de dibuixar sol, ho fas al voltant de artistes com Ronnie del Carmen, Ice-Cream Monster, o Enrico Casarosa.

El que passa, és que una cosa és haver seguit el seu bloc durant més de dos anys i ser un gran fan i admirador; i una altra és saber quina cara tenen. Si no arriba a ser pel Federico, hagués pogut fotre molt la pota al meu estil. Això si, tots molt majos!

Vaig arrivar tard, així que no vaig poder dibuixar gaire. Espero que us inspirin.

Un petó.

 

http://www.sketchcrawl.com/forum/viewtopic.php?f=54&t=5772

 

 

 

 

 

Aniversari Mickey

Avui he comprat moltes aquarel·les en un mercadillo. I la meva alegria per els 22 pots (la majoria de W&N) no ha pogut esperar massa.

Mikey H Bday

Mikey H Bday

Aquarel·la, 27.9 x 21,7

Gent a qui trobo a faltar. Sígrid

Ma cosina ha set i sempre serà la noia que millor m’entén en aquest planeta. Encara que molts cops sembli que desapareix, és per que en el fons és la persona més sacrificada i treballadora que conec. Al igual que sa germana, té la memòria una mica alterada i recorda coses del passat de forma irregular. (com que jo anava ensenyant la pixa per ai..)

Quan era petit els arquitectes sempre m’havien donat una mica grima, des de que ella n’és un, que totes les noies de les que m’interesso ho són. La Sígrid també és la noia que em va ensenyar a dir mentides. O almenys a no dir-ne. Coses de la vida.

Gent a qui trobo a faltar. Lluís

Lluís Ruiz

Lluís Ruiz

Perdut per Malàsia, el Lluís té la meva ex-novia i viatja amb el Guillem Roca. Jo mentrestant faré Aikido per si acas tinc que anar a rescatar-los en una presó d’Afganistàn.

Per cert, podeu seguir les seves aventures al seu impressionant bloc; destidesconegut.blogspot.com

%d bloggers like this: