I wish you were here.

Una de les coses que vaig tenir clares l’altre dia al trobar-me amb tres dibuixants professionals (i ben parits) en un bar, és que he d’aprendre a fer servir el mític programa de Corel abans no canti un gall. Cada dia me’n adono de que sóc més i més dolent, però no està malament intentar-ho. Aquí hi ha més mediocritats.

Matins o tardes

Els primers dies de classe van sempre poc a poc.

Procés Creatiu 2

Un cop tenim l’esbós arriba el més divertit. Dibuixar-ho al paper. Això també comporta tenir que dibuixar les vinyetes, però si ho fas ràpid no et ratlles gaire. Si la part del dibuix és la que més t’emociona, i a més vols deixar clar quines línies són gruixudes i quines no, sempre ve de gust dibuixar amb dos llapis de diferents dureses. No se si donarà temps de pintar aquest, però de ven segur que és presenta igualment en blanc i negre.

Llibre Genant d’Alpicat

Bé, l’altre dia el Lluís i jo vam anar a celebrar El Llibre Gegant amb la resta de gent maca del nostre poble, Alpicat. Va estar molt bé i l’equip que formarem mon germà i jo va resultar prou eficient (ell pintava, jo dibuixava).

Per als que no sapigueu que és el llibre gegant d’Alpicat, dir-vos que consisteix en que els nens del poble escriguin un conte, el portin al il·lustrador que tinguin a mà i aquest els hi faci un dibuix ben maco que acompanyi al seu conte. Després de corregir-lo i escriure el text a sota, els junten tots i fan, el llibre gegant.

En fí. Salut i a disfrutar de les vacances – excepte els amics de la Pompeu Farra esclar…

PS. Vaig estar malaltet i no he pogut escriure abans, total, el blog només el llegeix el clon del Terenci… 😀

Això ens matarà

No esteu farts de sentir la frase “jo no miro la tele”? Doncs jo sí. I no pel fet de que jo sí miri la televisió, sinó al contrari, per que jo tampoc la miro, o al menys de debò. Ja no és el pur odi que els hi tinc a la italiana 5 i a la Antena 3, és el fet de haver perdut per sempre el hàbit. Berenar nocilla a la tele ha passat a millor vida. Les hores mortes mirant capità planeta (i totes les que esteu pensant) i les nits de sense títol ja no existeixen (nits que passava al llit dels meus pares, esclafant-los per poder mirar tombat a una tele de menys qualitat que la pantalla del meu mòbil) En fí, escric tot això per justificar una mica el dibuix que vaig fer l’altre dia per dissenyar un dels personatges del còmic del Kevin i la guerra dels Caragols. Aquesta és la padrina d’aquest, un enemic principal dels caragols, ja que els menja sense parar amb allioli. Aprofiteu el dia i no mireu la tele. (baixeu-vos torrents, que és més maco)

KEVIN & THE SNAIL WARS

Un nou projecte!

KEVIN & THE SNAIL WARS, aquest és l’estúpid títol que fico al men nou treball en procés, un còmic de 62 pàgines pintat amb pastels i cretes a la pared del meu pis a Barcelona. Ja us aniré ficant més trossos d’aquesta abominació.

PS: Dilluns intentaré anar a buscar les entrades de Star Trek, (Pre-estrena).

PS2: Si encara no heu vist el trailer, us ha de fer molta vergonya: http://www.apple.com/trailers/paramount/startrek/

També heu de veure aquest lógicament: http://www.apple.com/trailers/wb/wherethewildthingsare/