Category Archives: Gent a Qui Trobo a Faltar

Gent a qui trobo a faltar. Ju

En Joan Albert,  després d’anar tota la nostra infància a la mateixa escola, però en classes diferents, va demostrar ser la millor persona de la promoció. Ara ja farà 5 anys bons des de que vam començar el projecte de Poc Convencional (només en pausa), que és el que ens va donar l’excusa per conèixer-nos i somiar junts.

A dia d’avui, en Ju ja és tot un home fet i refet, amb una carrera i un esperit imparable. Per aquestes, i moltes més raons complicades d’explicar, se’l troba molt a faltar.

Aquí tenim doncs, més exemples “els fills dels meus amics”(l’últim de la primera série), i una de les moltes aquarel·les que hi ha d’ell.

Bon dia d’acció de gràcies a tothom!

Gent a qui trobo a faltar. Aitor

Farà ara ja dos anys, vam deixar el pis a Sant Joan Despí. Va ser quan em vaig mudar amb el Diego, i al cap de poc tens l’Aitor es va sumar a nosaltres. Sería difícil intentar inclús plantejar-vos el concepte de sort en aquest cas. Sort, ja que jo no coneixia per a res a l’Aitor, i va resultar ser una preciositat de persona. Pels que no el conegueu, és el xicotet que surt als dibuixos de CMALH.

Bé, us deixo un altre cop amb un dibuix de la série anomenada “els fills dels meus amics”, que vaig fer ja fa dies. Espero que tots estigueu bé.

Aupa!

 

La filla de l'Aitor

La filla de l'Aitor

Gent a qui trobo a faltar. Ferry

El fill del Ferry

El fill del Ferry

El Ferri, o Ferry, com ho escric jo, és l’única persona que mai ha gosat ficar-me un malnom o sobrenom, i que a més a més, sempre m’ha agradat. Ha set durant anys un gran veí, i una mostra de que la bona gent existeix. Quan de gran tregui discos com xurros, podré dir que jo vaig veure’l començar; que recordo els primers cops que parlava de anar a classes de guitarra.

Bé, us he deixat doncs aquí, per al Ferry, el primer dibuix de la série anomenada “els fills dels meus amics”, començada el 10 d’agost (a l’avió) i que de segur que en veureu més (almenys dos més) aviat.

PD: avui he bullit per primer cop la pasta amb la salsa, i crec que ho faré així per sempre més.

Gent a qui trobo a faltar. Sígrid

Ma cosina ha set i sempre serà la noia que millor m’entén en aquest planeta. Encara que molts cops sembli que desapareix, és per que en el fons és la persona més sacrificada i treballadora que conec. Al igual que sa germana, té la memòria una mica alterada i recorda coses del passat de forma irregular. (com que jo anava ensenyant la pixa per ai..)

Quan era petit els arquitectes sempre m’havien donat una mica grima, des de que ella n’és un, que totes les noies de les que m’interesso ho són. La Sígrid també és la noia que em va ensenyar a dir mentides. O almenys a no dir-ne. Coses de la vida.

Gent a qui trobo a faltar. Lluís

Lluís Ruiz

Lluís Ruiz

Perdut per Malàsia, el Lluís té la meva ex-novia i viatja amb el Guillem Roca. Jo mentrestant faré Aikido per si acas tinc que anar a rescatar-los en una presó d’Afganistàn.

Per cert, podeu seguir les seves aventures al seu impressionant bloc; destidesconegut.blogspot.com

Gent a qui trobo a faltar. Rosa

Quan la setmana passada em disposava a escriure aquesta entrada, em va sorprendre molt veure que la meva amiga Rosa ja se’m havia adelantat fent una amb un concepte molt semblant. Podeu veure la seva entrada ací.

Així doncs, començant des d’avui, aniré publicant dibuixos de persones a qui trobo a faltar. Sense cap tipus de ordre ni jerarquia. Si no hi sou inclosos no vol dir que no us trobi a faltar. Per començar, i per haver ser una pionera al món dels blocs, aquí tenim a la Rosa.

A %d bloguers els agrada això: